Coses de la nit

Negra com l'ala d'una rata-pinyada, la nit deixa lliures totes les criatures que ens hem d'arrossegar o d'esmunyir quan el gall anuncia l'arribada del nostre enemic, el sol. La gent ens ha donat molts noms: espectres, fantasmes, fills de la nit, vampirs, homes-llop i d'altres. Però tots som membres de la mateixa família, ànimes turmentades que hem de tornar sempre als escenaris de la nostra humanitat perduda. Podeu penjar alls o santcrists damunt del llit, disparar-nos bales de plata, cridar sants perquè ens exorcitzin, però no podeu derrotar-nos. El nostre nom és Legió i som massa per a vosaltres, perquè sóm les forces del mal, que reflecteixen el mal de les vostres pròpies ànimes. encara que fugiu cridant cap a la foscor, sempre us atraparem, perquè el vostre propi mal us traeix constantment. Sabeu que no només vivim a la foscor de la nit, sinó també a les tenebres dels vostres cors.

Qui s'atreveix a passejar sol a mitjanit per un cementiri? No hi ha cap taüt prou fort per aturar-nos; no hi ha terra ni làpida prou pesants per immobilitzar-nos. Odiem i envegem la calor vital de la sang que corre per les vostres venes, l'amor i l'alegria que nosaltres hem abandonat. Atrapats en una eternitat de desesperació, només trobem una satisfacció passatgera quan transformem la vostra vida càlida en un glaçat terror de l'ànima. Després de trobar-vos amb un de nosaltres, no tornareu a ser els mateixos.

Abans de nosaltres, com ara les incomptables persones infectades pels ullals de Dràcula, tenim un aspecte agradable a la vista. Semblem frescs i sans, perquè ens alimentem cada nit de sang. Som tractables i atractius, de manera que ens convideu a casa vostra i no us adoneu del vostre error fins que us lleveu al matí, esgotats i desagnats. Evidentment, sempre podeu recuperar la força buscant les vostres pròpies víctimes.

Entre nosaltres n'hi ha d'altres que no són tan atractius. No és gens agradable tombar una cantonada i topar amb un cadàver vivent. Us sembla possible? Hi ha desgraciats que comencen a tremolar quan el sol es pon i que us diran com n'esteu, d'equivocats. Vivim eternament, pertot arreu, fins i tot al vostre veïnat tan tranquil, però només ens deixem veure quan ens convé. Heu sentit aquell gos que udola en plena nit? No hi ha dubte que ha vist un membre de les legions d'ultratomba.

                                                             
                                      ENCICLOPÈDIA DE LES COSES QUE MAI HAN EXISTIT
                                                                                 Michael Page & Robert Ingpen