Tornem-hi

Noctàmbuls... fa molt des de l'última entrada, més de dos anys...
Feia molt de temps que pensava en escriure, crear, vincular i musicalitzar, però per algun estrany motiu no acabava d'arribar, doncs bé, tornem-hi

En aquests dos anys he llegit molt però també he fet molts aprenentatges, amb fil i agulla, amb pinzell i llapis i amb altaveu i púa.
Me n'he adonat que crear, per mi és un plaer, en tots els sentits. Una disbauxa i una serenor de la rutina del dia a dia, ja sigui ben ocupada o ben buida...

Començarem amb la novel.la El club dels divendres de Kate Jacobs. Tracta d'un grup de dones que es reuneixen els divendres a la nit en una botiga de llanes a Nova York. El llibre va relatant les diferents vides i el dia a dia dels diferents personatges.Es basa en les relacions, relacions entrellaçades, tallades, apedaçades, retrobades, amargues, dolces i agredolces.
Em va captivar la seva calidesa i senzillesa.

Musicalitzar el llibre m'ha costat molt, hi he rumiat força però una de les cançons que crec que seria una bona banda sonora seria la de la cançó Anyone else but you dels Moldy Peaches, tot i que jo prefereixo la versió que es va fer per a la pel.lícula Juno.

Us deixo amb la cançó

You're a part time lover and a full time friend The monkey on you're back is the latest trend I don't see what anyone can see In anyone else but you
I kiss you on the brain in the shadow of the train I kiss you all starry eyed, my body's swinging from side to side I don't see what anyone can see In anyone else but you
Here is the church and here is the steeple We sure are cute for two ugly people I don't see what anyone can see In anyone else but you
The pebbles forgive me, the trees forgive me So why can't you forgive me? I don't see what anyone can see In anyone else but you
I will find my nitch in your car With my MP3, DVD, rumple-packed guitar I don't see what anyone can see In anyone else but you
Du, du, du Du, du, du Du, du, du
Up, up, down, down, left, right, left, right, B A start Just because we use cheats doesn't mean we're not smart I don't see what anyone can see In anyone else but you
You are always trying to keep it real I'm in love with how you feel I don't see what anyone can see In anyone else but you
We both have shiny happy fits of rage You want more fans, I want more stage I don't see what anyone can see In anyone else but you
Don Quixote was a steel driving man My name is Adam, I'm your biggest fan I don't see what anyone can see In anyone else but you
Squinched up your face and did a dance You shook a little turd out of the bottom of your pants I don't see what anyone can see In anyone else but you
Du, du, du Du, du, du Du, du, du But you

Alícia al país de les meravelles

COSES DEL PAÍS DE LES MERAVELLES

Perquè una terra meravellosa no és res més que "un país ple de sorpreses". Tan aviat com els homes van començar a viatjar fora dels seus pobles, els qui tornaven portaven històries de països meravellosos de tota mena: persones, llocs i criatures tan sorprenents que els qui s'havien quedat a casa amb prou feines s'ho creien.
Aquests llocs es troben més enllà dels horitzons de la terra i del mar, però no fora de l'abast de la imaginació, i s'hi pot viatjar sense problema. Tenen el gran avantatge que pots visitar-los quan vulguis, embarcant-te amb Simbad o anant de safari, i tornant amb una nova perspectiva d'un món les meravelles del qual ja ens són familiars.
Necessitem països perquè representen una manera de fugir d'una existència aclaparada per la bogeria i el desastre. Alguns països meravellosos poden comunicar una agradable esgarrifança d'horror, mentre que n'hi ha d'altres que ofereixen un cop d'ull a un món on tots els nostres problemes s'han resolt. Ens fan sentir millor o pitjor pel que fa a la nostra manera de viure, però, com a mínim, ens ajuden a sentir-nos diferents. Tots ells ens ensenyen que hi ha moltes coses a la vida que els nostres ulls no poden veure.
Les claus del País de les Meravelles -com la clau d'or que va permetre a Alícia entrar al jardí de la reina de Cors- són sempre a les nostres mans. Alícia va haver-se de fer petita per poder recórrer el País de les Meravelles i nosaltres, sens dubte, hauríem de seguir el seu exemple.

Enciclopèdia de les coses que mai han exisitit
Michael Page&Robert Ingpen

Petits noctàmbuls us recomano d'allò més aquesta novel.la, per la bogeria, la incertesa i les coses sense sentit que comporta. No necessitem pensar sempre en el significat de tot, de tan en tan va bé deixar-nos endinsar per mons paral.lels que ens distreguin i ens facin riure, això és tot. Això és el que va fer Lewis Carrol, el seu autor, divertir a la gent amb el seu sarcàstic humor negre i si, m'encanta, com també en Tim Burton, l'últim culpable de dur aquesta història al cinema i realment ho ha fet fantàsticament. És una pel.lícula fantàstica però també obscura, però no patiu, hagués estat més obscura si Disney no hi hagués participat... Per tots aquells que us deixeu portar pels mons burtinians aquí teniu una petita mostra d'aquest gran geni, només cal clickar a la fotografia...


No ens podiem deixar la pinzellada artística, aquest llibre es mereix una gran cançó, i jo us la porto de la mà del més gran dels poetes...

SIEMPRE CON MIEDO -Los Suaves-
He construido castillos en la arena
tan hermosos que me conformaría
que las olas de mis penas los derribaran
y así por fin poder dormir en sus ruinas.
He construido mis noches en días
en que las risas eran muecas sin alegría
y sobre los cimientos de mis pensamientos
con ladrillos de tiempo fabriqué mis pesadillas.
He construido sobre tu amor mi vida
Alicia sin tierra de las maravillas
princesa del país de las tristezas
cenicienta sin hada madrina.
He construido mil horas vacías
pensando... la suerte está en contra mía
pozo negro de mi vida rota
eslabón de esta cadena partida.
Siempre con miedo y sin saber de que
esperando al mensajero
que nunca aparece
un día más largo que un siglo
y por fin loco de contento
o loco y por eso contento.
Guardaba para un día de lluvia
contar mis secretos, fatalidad repetida
pero nunca y siempre hoy se mezclan
todo está cerrado para mi maldita ventanilla.
Nadie ve nada, nadie escucha nada
quizás porque no hay nada que ver
ni nada que oír, sólo los pasos
de la procesión de los días.
Encrucijada de guerras perdidas
buscando al hacedor de sombras
al dios del sueño... shhh. Silencio
el demonio de la nada está aquí, amiga.
Corazones rotos lo que quiere el mundo
para continuar con su gira que gira
he olvidado las manos del diablo
reparten las cartas para jugar esta partida.
Siempre con miedo y sin saber de que
esperando al mensajero
que nunca aparece
un día mas largo que un siglo
y por fin loco de contento
o loco y por eso contento.

Les cròniques de Nàrnia: El lleó, la bruixa i l'armari

Les Cròniques de Nàrnia narra les aventures de 4 germans enmig de la segona guerra mundial. Els nens entren a Nàrnia a través d'un armari i allí troben un altre món o lloc màgic en què els animals poden parlar, la màgia és possible i el bé lluita contra el mal. El personatge més important de les sèries, encara que no n'és el personatge principal, és Aslan el Gran Lleó, que va crear Nàrnia, i guia i ajuda als nens en les seves travessies.

Aquesta novel.la fou escrita per C.S Lewis que va escriure 7 novel.les fantàstiques considerades com un clàssic de la literatura anglesa infantil i juvenil. Van ser escrites entre 1950 i 1956 i contenen personatges i elements de la mitologia grega i romana, així com dels contes de fades tradicionals d'Anglaterra i d'Irlanda.

Amb Peter Pan us vareu poder endinsar dins del món de la mitologia, concretament la romana i la grega, tot i que aquesta novel.la presenta també elements mitològics, us deixo un enllaç per a que pogueu conèixer la mitologia irlandesa, doncs a l'autor li encantava escriure sobre antropomorfisme animal.

Pels que us agrada veure la literatura reflectiva en el setè art, us recomano la pel.lícula Tierras de Penumbra que ens mostra la vida de Lewis i el seu cercle més proper. L'autor és Richard Attenborough i éstà protagonitzada per Anthony Hopkins. Després d'haver vist la pel.lícula jo em quedo amb la següent frase: Leemos para saber que no estamos solos. Té raó o no té raó?

Un cop més, desde Noctàmbuls enllacem la literatura amb la música i a mi aquesta novel.la m'ha recordat molt la cançó La reina de gel de Sangtraït. Voleu saber perquè?

Parlen els vells d'una història d'amor
d'un cavaller enfrontat a un drac cec.
Llança a la má, sobre un cavall d'acer
lluiten els dos per tenir dret
a l'amor de la Serina, Reina del Gel.

Talla l'acer la carn dura del Drac
crama el seu foc la má del Caballer.
Lluiten a mort, només un serà el rei
d'aquell castell, on s'amaga un tresor,
és l'amor de la Serina, Reina del Gel.
Per un instant, els estels
són tèstics de la lluita mortal.
Dins del castell, ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

I quant la vall s'ha tenyit de sang,
l'ultim crit de la nit posa fi al combat.
Res no es mou, res no es mou,
res no es mou, només el vent,
que s'emporta les paraules del cavaller.

Peter Pan

L'últim llibre que he llegit és el gran clàssic Peter Pan. De ben segur que tots en coneixeu la història del nen que no volia creixer i viure per sempre més al País dels Somnis.
És un llibre fantàstic, meravellós i extraordinari, on hi ha tots els elements clau que fan que sigui tan atractiu, com les fades, els pirates, els indis, les espases, la lluna, les estrelles i la illa del País dels Somnis. Us hi ressistirieu?

Recomano aquest llibre pels nostàlgics, els melanconiosos i els que sempre portaran un nen a dins. A mesura que vas llegint el llibre et vénen al cap molts records preciosos que fa molts anys que vas deixar enrere. Només per aquest motiu fa que sigui una peça clau en la literatura infantil i juvenil i petits i grans en tinguin un record tan preciós.


Peter Pan va tenir tan d'èxit que ha esdevingut un mite modern, fins al punt de donar nom a una patologia psicològica consistent a negar-se a assumir les responsabilitats pròpies de l'edat.

El seu autor, J.M.Barrie, era escocès i la seva obra guarda una forta semblança amb la seva vida. Pels més encuriosits, cliqueu a l'enllaç i feu les vostres deduccions.
Barrie, va utilitzar la el Déu de la natura Pan a l'hora de construir el personatge d'en Peter. Pels que us agrada la mitologia i les llegendes us convido a fer un tomb per aquestes pàgines, doncs estan plenes d'història i de màgia.

Com ja sabeu, des de Noctàmbuls unim la literatura amb la música a partir de sensacions, records i emocions. A mesura que anava llegint aquesta novel.la m'ha vingut al cap la cançó "Sweet child of mine" dels Guns & Roses. Espero que la disfruteu i us deixeu portar per l'infant que porteu a dins.

GUNS N'ROSES "Sweet child of mine"




ELLA TIENE UNA SONRISA QUE ME PARECE A MI
ME RECUERDA LAS MEMORIAS DE LA INFANCIA
DONDE TODO
ERA FRESCO COMO EL BRILLO DEL CIELO AZUL
AHORA Y CUANDO VEO SU CARA
ELLA ME LLEVA HACIA UN LUGAR ESPECIAL
Y SI MIRO FIJO MUCHO TIEMPO
PROBABLEMENTE ME QUIEBRE Y LLORE

DULCE NIÑA MIA
DULCE AMOR MIO

ELLA TIENE OJOS DE LOS CIELOS AZULES
COMO SI PENSARAN EN LLUVIA
ODIO MIRAR HACIA ESOS OJOS
Y VER UNA ONZA DE DOLOR
SU PELO ME RECUERDA
A UN LUGAR CALIDO Y SEGURO
DONDE ME OCULTO COMO UN NIÑO
Y REZO POR EL TRUENO
Y LA LLUVIA
PARA QUE ME PASEN SILENCIOSAMENTE

DULCE NIÑA MIA
DULCE AMOR MIO

DONDE VAMOS
DONDE VAMOS AHORA
DONDE VAMOS
DULCE NIÑA MIA

KIM

El darrer llibre que he llegit és Kim, de Rudyard Kipling. Kim és un noiet nascut a la Índia, tot i tenir sang irlandesa, sobreviu pels carrers de Lahore fins que coneix un monjo tibetà, a qui li farà de chela. Junts recorreran bona part de la Índia amb l'objectiu de trobar El riu sagrat, el sant riu de la Fletxa. Pels que vulgueu conèixer més sobre l'autor, Rudyard Kipling, només cal que cliqueu a l'enllaç i descobrireu un gran pilar de la literatura juvenil i infantil, de ben segur que trobeu llibres força coneguts...

Un cop més la literatura ens porta a descobrir molts personatges i llocs llunyans. Kim ens demostra que el món està ple de persones diferents i que tot sovint les societats occidentals han demostrat la seva arrogància i ignorància violentament i sense cap mena de fonament.
Desde Noctàmbuls la nota musical...

BALAS BLANCAS -Barricada-




Hacedle fotos, tomadle las huellas
miradle bien los dientes
si se resiste rompedle la cabeza
la rutina de siempre.
Estos cerdos tienen que aprender
quien es aquí el que manda,
que pase miedo entre cuatro paredes
decidle que no moleste.
Si no se les trata así
esto cambia de manos
déjales que desesperen
esperando el milagro.

Quiso dar un paso hacia adelante
quiso andar sin grilletes
quiso vivir en libertad
y eso nadie lo entiende.
Cuando el negro es un hombre
es buen momento para el cazador
el blanco se pone nervioso
y comienza a llenar el cargador
...él fue quien tuvo la culpa
...de encontrarse en su camino.
Balas blancas, balas blancas
para la oveja negra.
Balas blancas, balas blancas
para la oveja negra.

Hacedle fotos, tomadle la huellas
miradle bien los dientes
si se resiste rompedle la cabeza
la rutina de siempre.
Cuando el negro es un hombre
es buen momento para el cazador
el blanco se pone nervioso
y comienza a llenar el cargador
...él fue quien tuvo la culpa
...de encontrarse en su camino

Balas blancas, Balas blancas
para la oveja negra.
Balas blancas, Balas blancas
para la oveja negra.

Miquel Strogoff

L'últim llibre que he llegit és Miquel Strogoff, de Jules Verne. No m'he llegit la novel.la original, sinó una adaptació de Lluís Quintana. És una versió del llibre pensada per a nois i noies nouvinguts, que amb un llenguatge clar i planer ens narra les aventures de Miquel Strogoff, un correu del tsar que en plena invasió tàrtara ha de travessar Sibèria i superar tota mena d'obstacles per acomplir una important missió secreta.

L'autor de la novel.la original com ja he dit és Jules Verne, conegut arreu del món per les seves obres com La volta al món en 80 dies, Viatge al centre de la terra o Els fills del capità Grant. Per aquells que vulgueu conèixer més la seva vida o la seva obra us recomeno aquesta biografia.

Per tots aquells que vulgueu treballar amb llibres clàssics adaptats, us recomeno aquesta pàgina de l'editorial Kalafat. Feu-hi un tomb llops literaris...

Perestroika

La lectura de Miquel Strogoff m'ha recordat la cançó Perestroika de Sau. Parla de nous canvis a la Unió Soviètica i també fa referència a una carta...

Va per vosaltres Noctàmbuls



Perestroika
Les notícies
diuen que ha arribat
de molt lluny aquest matí
el setembre sense pietat
Cau la pluja que mullarà
les paraules que t'escric
i fondrà la neu del teu país
Mentre jo t'escric cartes d'amor
Avui t'escriuré cartes d'amor
Mentrestant en la distància
hi ha qui vol canviar-ho tot
diuen que en la Rússia blanca
ens preparen un nou món
Jo omplo pàgines en blanc, en blanc
pàgines en blanc amb el teu nom
Potser un dia la teva veu
arribi de l'infinit
i sigui el vent del meu país
mentre jo t'escric cartes d'amor
avui t'escriuré cartes d'amor.

El més gran dels pirates!

Com ja sabeu, des de Noctàmbuls anem lligant la literatura amb la música, tal i com vam fer amb el Vigilant en el camp de sègol i John Lennon. Doncs bé, seguint amb l'Illa del tresor ara toca donar pas als pirates! Pirates de llegenda, amb cames de fusta i apedaçats, pirates literaris carregats de rom, els que ens agraden i ens fan por, que ens diverteixen i ens aterren!
Des de Noctàmbuls un petit homenatge al més gran dels corsaris, el més gran dels pecadors, aquell que cap mare voldria per la seva filla. El seu aspecte físic el delata - cabells llargs mal pentinats, somriure mofeta, pantalons ajustats i l'etern cigarro entre els dits- però i que! Ens encanta!
Per la seva gran imatge va sortir a Els pirates del Carib però sempre serà el gran pirata del Rock'n'Roll!!!

Va per tu Keith...