Alícia al país de les meravelles

COSES DEL PAÍS DE LES MERAVELLES

Perquè una terra meravellosa no és res més que "un país ple de sorpreses". Tan aviat com els homes van començar a viatjar fora dels seus pobles, els qui tornaven portaven històries de països meravellosos de tota mena: persones, llocs i criatures tan sorprenents que els qui s'havien quedat a casa amb prou feines s'ho creien.
Aquests llocs es troben més enllà dels horitzons de la terra i del mar, però no fora de l'abast de la imaginació, i s'hi pot viatjar sense problema. Tenen el gran avantatge que pots visitar-los quan vulguis, embarcant-te amb Simbad o anant de safari, i tornant amb una nova perspectiva d'un món les meravelles del qual ja ens són familiars.
Necessitem països perquè representen una manera de fugir d'una existència aclaparada per la bogeria i el desastre. Alguns països meravellosos poden comunicar una agradable esgarrifança d'horror, mentre que n'hi ha d'altres que ofereixen un cop d'ull a un món on tots els nostres problemes s'han resolt. Ens fan sentir millor o pitjor pel que fa a la nostra manera de viure, però, com a mínim, ens ajuden a sentir-nos diferents. Tots ells ens ensenyen que hi ha moltes coses a la vida que els nostres ulls no poden veure.
Les claus del País de les Meravelles -com la clau d'or que va permetre a Alícia entrar al jardí de la reina de Cors- són sempre a les nostres mans. Alícia va haver-se de fer petita per poder recórrer el País de les Meravelles i nosaltres, sens dubte, hauríem de seguir el seu exemple.

Enciclopèdia de les coses que mai han exisitit
Michael Page&Robert Ingpen

Petits noctàmbuls us recomano d'allò més aquesta novel.la, per la bogeria, la incertesa i les coses sense sentit que comporta. No necessitem pensar sempre en el significat de tot, de tan en tan va bé deixar-nos endinsar per mons paral.lels que ens distreguin i ens facin riure, això és tot. Això és el que va fer Lewis Carrol, el seu autor, divertir a la gent amb el seu sarcàstic humor negre i si, m'encanta, com també en Tim Burton, l'últim culpable de dur aquesta història al cinema i realment ho ha fet fantàsticament. És una pel.lícula fantàstica però també obscura, però no patiu, hagués estat més obscura si Disney no hi hagués participat... Per tots aquells que us deixeu portar pels mons burtinians aquí teniu una petita mostra d'aquest gran geni, només cal clickar a la fotografia...


No ens podiem deixar la pinzellada artística, aquest llibre es mereix una gran cançó, i jo us la porto de la mà del més gran dels poetes...

SIEMPRE CON MIEDO -Los Suaves-
He construido castillos en la arena
tan hermosos que me conformaría
que las olas de mis penas los derribaran
y así por fin poder dormir en sus ruinas.
He construido mis noches en días
en que las risas eran muecas sin alegría
y sobre los cimientos de mis pensamientos
con ladrillos de tiempo fabriqué mis pesadillas.
He construido sobre tu amor mi vida
Alicia sin tierra de las maravillas
princesa del país de las tristezas
cenicienta sin hada madrina.
He construido mil horas vacías
pensando... la suerte está en contra mía
pozo negro de mi vida rota
eslabón de esta cadena partida.
Siempre con miedo y sin saber de que
esperando al mensajero
que nunca aparece
un día más largo que un siglo
y por fin loco de contento
o loco y por eso contento.
Guardaba para un día de lluvia
contar mis secretos, fatalidad repetida
pero nunca y siempre hoy se mezclan
todo está cerrado para mi maldita ventanilla.
Nadie ve nada, nadie escucha nada
quizás porque no hay nada que ver
ni nada que oír, sólo los pasos
de la procesión de los días.
Encrucijada de guerras perdidas
buscando al hacedor de sombras
al dios del sueño... shhh. Silencio
el demonio de la nada está aquí, amiga.
Corazones rotos lo que quiere el mundo
para continuar con su gira que gira
he olvidado las manos del diablo
reparten las cartas para jugar esta partida.
Siempre con miedo y sin saber de que
esperando al mensajero
que nunca aparece
un día mas largo que un siglo
y por fin loco de contento
o loco y por eso contento.