Sovint es llegeix de nit, o això diuen... en aquest racó virtual coneixereu històries d'amor, de guerra, d'enganys i passions, contes i llegendes, poemes i cançons.
Hi ha un món a quatre passes de la nostre ment
on la realitat és un intrús i els somnis esdevenen realitat.
Ens hi podem escapar quan volguem,
no necessitem contrasenya secreta, ni vareta màgica,
ni llàntia d’Aladí, només ens cal imaginació i curiositat per
Heu pensat mai en la possibilitat d'anar a una illa deserta? Lluny de tot, sense amics, ni parelles ni parents, buscant-vos la vida... Sou dels que sobreviurieu per viure o viurieu per sobreviure? Dels que patirieu o en gaudirieu? Què us hi emportarieu? Un llibre? Un bon whisky? Una navalla? Una pistola?... Jo el que m'emportaria seria una bona navalla, per obrir la fruita, tallar rames, defensar-me de possibles perills... i vosaltres? Deixeu la vostra resposta!
Éssers de la nit com anem de pirates? Després de Salinger ens endinsem en mons marins, criatures sense escrúpols i illes paradisíaques... Us parlo de l'illa del tresor de Robert Luis Stevenson.
En aquest cas Stevenson ens porta a l'Anglaterra del segle XVII. Allà, a un noi que treballa a una fonda al costat del mar li arriba a les mans el mapa del tresor d'un famós pirata. Ull aquí! Perquè parlem del Mapa amb majúscules, el típic mapa on les creus marquen el tresor, on l'illa té un nom tan pintoresc i enigmàtic com "Illa de l'esquelet" , o sigui l'esteriotip de mapa ideal per anar a buscar un tresor fabulós. Jim (el noi de la fonda) es farà acompanyar d'un cavaller, un metge i una tripulació dubtosa a la recerca del famós tresor.
L'illa del tresor és un llibre força complet, té misteri, té aventures, té mar, té terra, té pors i té desitjos. Us el recomano bèsties nocturnes!
Per tots aquells que perseguiu somnis, que anheleu viatjar per conèixer racons màgics i pels que de nit somieu en un món ple de pirates i de rom, pels vicis i per la bona vida! No pareu de viatjar, no deixeu que us tallin les ales, que no us treguin la llibertat! Va per vosaltres Nocàmbuls...
Jerome David Salinger va escriure a l'any 1950 El vigilant en el camp de sègol(The Catcher in the Rye). La història és narrada pel jove Holden Caulfield, un adolescent rebel, inadaptat e immadur, però ple de perspicàcia. La història es situa als Estats Units, concretament a Nova York dels anys cinquanta. El jove Holden és expulsat de Pencey, el seu institut,a causa del baix rendiment escolar, i en lloc d'anar cap a casa, passarà uns dies voltant per la ciutat de Nova York, entre hotels, taxis, passejades, bars i retrobaments amb antigues amistats. Però bé noctàmbuls, no us explico més, no sigui que perdeula curiositat per llegir aquest clàssic...
Aquí podeu consultar una breu biografia de l'autor, Jerome David Salinger, tot i que no se'n coneix massa cosa ja que va optar més aviat per l'anonimat que no pas per l'èxit.
El poeta escocès Robert Burns va escriure un poema que dóna nom al llibre. Un petit regal pels amants de la poesia...
Coming through the rye, poor body Coming through the rye, She draiglet a’ her petticoatie. Coming through the rye
Gin a body meet a body Coming through the rye; Gin a body kiss a body, Need a body cry?
Gin a body meet a body Coming through the glen; Gen a body kiss a body, Need the world ken?
Jenny’s a’ wat, poor body; Jenny’s seldon dry; She draiglet a’ her petticoatie, Coming through the rye.
A través del centeno, pobre chica, A través del centeno, Arrastraba las enaguas. A través del centeno.
Si dos personas se encuentran A través del centeno, Si dos personas se besan. ¿Tiene alguien que llorar?
Si dos personas se encuentran A través de la cañada; Si dos personas se besan, ¿Tiene el mundo que saberlo?
Jenny es una pobre chica empapada; Jenny casi nunca esta seca; Arrastraba las enaguas, A través del centeno.
Hi ha moltes històries darrere aquest llibre, una d'elles és que és una novel.la que ha estat curiosament citada com a preferida per molts assassins en sèrie.
Un d'ells, en Mark Chapman, potser així només amb el nom no sabeu ben bé de qui parlo, però si us dic que va ser l'assassí de John Lennon, la cosa ja canvia. Chapman llegia Salinger els dies anteriors al crim.Des de Noctàmbuls, el meu petit homenatge...
