Peter Pan

L'últim llibre que he llegit és el gran clàssic Peter Pan. De ben segur que tots en coneixeu la història del nen que no volia creixer i viure per sempre més al País dels Somnis.
És un llibre fantàstic, meravellós i extraordinari, on hi ha tots els elements clau que fan que sigui tan atractiu, com les fades, els pirates, els indis, les espases, la lluna, les estrelles i la illa del País dels Somnis. Us hi ressistirieu?

Recomano aquest llibre pels nostàlgics, els melanconiosos i els que sempre portaran un nen a dins. A mesura que vas llegint el llibre et vénen al cap molts records preciosos que fa molts anys que vas deixar enrere. Només per aquest motiu fa que sigui una peça clau en la literatura infantil i juvenil i petits i grans en tinguin un record tan preciós.


Peter Pan va tenir tan d'èxit que ha esdevingut un mite modern, fins al punt de donar nom a una patologia psicològica consistent a negar-se a assumir les responsabilitats pròpies de l'edat.

El seu autor, J.M.Barrie, era escocès i la seva obra guarda una forta semblança amb la seva vida. Pels més encuriosits, cliqueu a l'enllaç i feu les vostres deduccions.
Barrie, va utilitzar la el Déu de la natura Pan a l'hora de construir el personatge d'en Peter. Pels que us agrada la mitologia i les llegendes us convido a fer un tomb per aquestes pàgines, doncs estan plenes d'història i de màgia.

Com ja sabeu, des de Noctàmbuls unim la literatura amb la música a partir de sensacions, records i emocions. A mesura que anava llegint aquesta novel.la m'ha vingut al cap la cançó "Sweet child of mine" dels Guns & Roses. Espero que la disfruteu i us deixeu portar per l'infant que porteu a dins.

GUNS N'ROSES "Sweet child of mine"




ELLA TIENE UNA SONRISA QUE ME PARECE A MI
ME RECUERDA LAS MEMORIAS DE LA INFANCIA
DONDE TODO
ERA FRESCO COMO EL BRILLO DEL CIELO AZUL
AHORA Y CUANDO VEO SU CARA
ELLA ME LLEVA HACIA UN LUGAR ESPECIAL
Y SI MIRO FIJO MUCHO TIEMPO
PROBABLEMENTE ME QUIEBRE Y LLORE

DULCE NIÑA MIA
DULCE AMOR MIO

ELLA TIENE OJOS DE LOS CIELOS AZULES
COMO SI PENSARAN EN LLUVIA
ODIO MIRAR HACIA ESOS OJOS
Y VER UNA ONZA DE DOLOR
SU PELO ME RECUERDA
A UN LUGAR CALIDO Y SEGURO
DONDE ME OCULTO COMO UN NIÑO
Y REZO POR EL TRUENO
Y LA LLUVIA
PARA QUE ME PASEN SILENCIOSAMENTE

DULCE NIÑA MIA
DULCE AMOR MIO

DONDE VAMOS
DONDE VAMOS AHORA
DONDE VAMOS
DULCE NIÑA MIA

KIM

El darrer llibre que he llegit és Kim, de Rudyard Kipling. Kim és un noiet nascut a la Índia, tot i tenir sang irlandesa, sobreviu pels carrers de Lahore fins que coneix un monjo tibetà, a qui li farà de chela. Junts recorreran bona part de la Índia amb l'objectiu de trobar El riu sagrat, el sant riu de la Fletxa. Pels que vulgueu conèixer més sobre l'autor, Rudyard Kipling, només cal que cliqueu a l'enllaç i descobrireu un gran pilar de la literatura juvenil i infantil, de ben segur que trobeu llibres força coneguts...

Un cop més la literatura ens porta a descobrir molts personatges i llocs llunyans. Kim ens demostra que el món està ple de persones diferents i que tot sovint les societats occidentals han demostrat la seva arrogància i ignorància violentament i sense cap mena de fonament.
Desde Noctàmbuls la nota musical...

BALAS BLANCAS -Barricada-




Hacedle fotos, tomadle las huellas
miradle bien los dientes
si se resiste rompedle la cabeza
la rutina de siempre.
Estos cerdos tienen que aprender
quien es aquí el que manda,
que pase miedo entre cuatro paredes
decidle que no moleste.
Si no se les trata así
esto cambia de manos
déjales que desesperen
esperando el milagro.

Quiso dar un paso hacia adelante
quiso andar sin grilletes
quiso vivir en libertad
y eso nadie lo entiende.
Cuando el negro es un hombre
es buen momento para el cazador
el blanco se pone nervioso
y comienza a llenar el cargador
...él fue quien tuvo la culpa
...de encontrarse en su camino.
Balas blancas, balas blancas
para la oveja negra.
Balas blancas, balas blancas
para la oveja negra.

Hacedle fotos, tomadle la huellas
miradle bien los dientes
si se resiste rompedle la cabeza
la rutina de siempre.
Cuando el negro es un hombre
es buen momento para el cazador
el blanco se pone nervioso
y comienza a llenar el cargador
...él fue quien tuvo la culpa
...de encontrarse en su camino

Balas blancas, Balas blancas
para la oveja negra.
Balas blancas, Balas blancas
para la oveja negra.

Miquel Strogoff

L'últim llibre que he llegit és Miquel Strogoff, de Jules Verne. No m'he llegit la novel.la original, sinó una adaptació de Lluís Quintana. És una versió del llibre pensada per a nois i noies nouvinguts, que amb un llenguatge clar i planer ens narra les aventures de Miquel Strogoff, un correu del tsar que en plena invasió tàrtara ha de travessar Sibèria i superar tota mena d'obstacles per acomplir una important missió secreta.

L'autor de la novel.la original com ja he dit és Jules Verne, conegut arreu del món per les seves obres com La volta al món en 80 dies, Viatge al centre de la terra o Els fills del capità Grant. Per aquells que vulgueu conèixer més la seva vida o la seva obra us recomeno aquesta biografia.

Per tots aquells que vulgueu treballar amb llibres clàssics adaptats, us recomeno aquesta pàgina de l'editorial Kalafat. Feu-hi un tomb llops literaris...

Perestroika

La lectura de Miquel Strogoff m'ha recordat la cançó Perestroika de Sau. Parla de nous canvis a la Unió Soviètica i també fa referència a una carta...

Va per vosaltres Noctàmbuls



Perestroika
Les notícies
diuen que ha arribat
de molt lluny aquest matí
el setembre sense pietat
Cau la pluja que mullarà
les paraules que t'escric
i fondrà la neu del teu país
Mentre jo t'escric cartes d'amor
Avui t'escriuré cartes d'amor
Mentrestant en la distància
hi ha qui vol canviar-ho tot
diuen que en la Rússia blanca
ens preparen un nou món
Jo omplo pàgines en blanc, en blanc
pàgines en blanc amb el teu nom
Potser un dia la teva veu
arribi de l'infinit
i sigui el vent del meu país
mentre jo t'escric cartes d'amor
avui t'escriuré cartes d'amor.

El més gran dels pirates!

Com ja sabeu, des de Noctàmbuls anem lligant la literatura amb la música, tal i com vam fer amb el Vigilant en el camp de sègol i John Lennon. Doncs bé, seguint amb l'Illa del tresor ara toca donar pas als pirates! Pirates de llegenda, amb cames de fusta i apedaçats, pirates literaris carregats de rom, els que ens agraden i ens fan por, que ens diverteixen i ens aterren!
Des de Noctàmbuls un petit homenatge al més gran dels corsaris, el més gran dels pecadors, aquell que cap mare voldria per la seva filla. El seu aspecte físic el delata - cabells llargs mal pentinats, somriure mofeta, pantalons ajustats i l'etern cigarro entre els dits- però i que! Ens encanta!
Per la seva gran imatge va sortir a Els pirates del Carib però sempre serà el gran pirata del Rock'n'Roll!!!

Va per tu Keith...

Què us endurieu a una illa deserta?

Heu pensat mai en la possibilitat d'anar a una illa deserta? Lluny de tot, sense amics, ni parelles ni parents, buscant-vos la vida... Sou dels que sobreviurieu per viure o viurieu per sobreviure? Dels que patirieu o en gaudirieu? Què us hi emportarieu? Un llibre? Un bon whisky? Una navalla? Una pistola?...
Jo el que m'emportaria seria una bona navalla, per obrir la fruita, tallar rames, defensar-me de possibles perills... i vosaltres? Deixeu la vostra resposta!

L'illa del tresor

Éssers de la nit com anem de pirates? Després de Salinger ens endinsem en mons marins, criatures sense escrúpols i illes paradisíaques... Us parlo de l'illa del tresor de Robert Luis Stevenson.

En aquest cas Stevenson ens porta a l'Anglaterra del segle XVII. Allà, a un noi que treballa a una fonda al costat del mar li arriba a les mans el mapa del tresor d'un famós pirata. Ull aquí! Perquè parlem del Mapa amb majúscules, el típic mapa on les creus marquen el tresor, on l'illa té un nom tan pintoresc i enigmàtic com "Illa de l'esquelet" , o sigui l'esteriotip de mapa ideal per anar a buscar un tresor fabulós. Jim (el noi de la fonda) es farà acompanyar d'un cavaller, un metge i una tripulació dubtosa a la recerca del famós tresor.


L'illa del tresor és un llibre força complet, té misteri, té aventures, té mar, té terra, té pors i té desitjos. Us el recomano bèsties nocturnes!

Per tots aquells que perseguiu somnis, que anheleu viatjar per conèixer racons màgics i pels que de nit somieu en un món ple de pirates i de rom, pels vicis i per la bona vida! No pareu de viatjar, no deixeu que us tallin les ales, que no us treguin la llibertat! Va per vosaltres Nocàmbuls...

El vigilant en el camp de sègol

Jerome David Salinger va escriure a l'any 1950 El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye). La història és narrada pel jove Holden Caulfield, un adolescent rebel, inadaptat e immadur, però ple de perspicàcia. La història es situa als Estats Units, concretament a Nova York dels anys cinquanta. El jove Holden és expulsat de Pencey, el seu institut,a causa del baix rendiment escolar, i en lloc d'anar cap a casa, passarà uns dies voltant per la ciutat de Nova York, entre hotels, taxis, passejades, bars i retrobaments amb antigues amistats. Però bé noctàmbuls, no us explico més, no sigui que perdeu la curiositat per llegir aquest clàssic...

Aquí podeu consultar una breu biografia de l'autor, Jerome David Salinger, tot i que no se'n coneix massa cosa ja que va optar més aviat per l'anonimat que no pas per l'èxit.

El poeta escocès Robert Burns va escriure un poema que dóna nom al llibre. Un petit regal pels amants de la poesia...

Coming through the rye, poor body
Coming through the rye,
She draiglet a’ her petticoatie.
Coming through the rye

Gin a body meet a body
Coming through the rye;
Gin a body kiss a body,
Need a body cry?

Gin a body meet a body
Coming through the glen;
Gen a body kiss a body,
Need the world ken?

Jenny’s a’ wat, poor body;
Jenny’s seldon dry;
She draiglet a’ her petticoatie,
Coming through the rye.

A través del centeno, pobre chica,
A través del centeno,
Arrastraba las enaguas.
A través del centeno.

Si dos personas se encuentran
A través del centeno,
Si dos personas se besan.
¿Tiene alguien que llorar?

Si dos personas se encuentran
A través de la cañada;
Si dos personas se besan,
¿Tiene el mundo que saberlo?

Jenny es una pobre chica empapada;
Jenny casi nunca esta seca;
Arrastraba las enaguas,
A través del centeno.

Hi ha moltes històries darrere aquest llibre, una d'elles és que és una novel.la que ha estat curiosament citada com a preferida per molts assassins en sèrie.

Un d'ells, en Mark Chapman, potser així només amb el nom no sabeu ben bé de qui parlo, però si us dic que va ser l'assassí de John Lennon, la cosa ja canvia. Chapman llegia Salinger els dies anteriors al crim. Des de Noctàmbuls, el meu petit homenatge...